Les xifres de la desocupació a Lleida revelen com l’atur s’acarnissa amb els lleidatans que tenen menys estudis. I és que nou de cada deu persones en situació d’atur no tenen estudis superiors, segons es desprèn de les dades publicades per la conselleria de Treball referents a l’abril. D’aquesta manera, un total de 18.489 persones de les 20.490 parades a Ponent, Pirineu i Aran al tancament del quart mes del 2019 estaven en possessió, a tot estirar, del títol de l’ESO.

En contraposició, només 291 llicenciats i graduats universitaris engrossien les llistes de l’atur a Lleida. Per sectors, l’agricultura és el que més nombre de parats amb baix nivell formatiu va reunir a l’abril, 2.410 dels 2.462 que hi havia en total, el 97,89%. En segona posició, el col·lectiu de desocupats sense feina anterior va assolir el 96,98% de parats sense estudis superiors, 1.476 dels 1.522 registrats a Lleida.

Per contra, el sector serveis, que és el més nombrós i heterogeni, també va ser el que va sumar a les seues files a un major nombre de desocupats amb alt nivell formatiu, 1.631 de 13.103, el 12,45% del total. A més, els lleidatans amb pocs estudis són també els que més temps es passen a la llista de l’atur. En aquest sentit, al final del mes d’abril, un total de 6.933 persones de la demarcació portaven més d’un any en situació d’atur. D’aquestes, 6.458 tenien estudis secundaris o inferiors, el 93,15%, mentre que únicament 475 disposaven d’un nivell formatiu superior.

D’altra banda, respecte a les primeres tres setmanes en vigor de l’obligació de fitxar, la secretària general de Fecom, Maria Rosa Armengol, va assenyalar ahir que “els canvis provoquen enrenou” però la situació “a poc a poc s’ha normalitzat”. “Hem d’esperar un temps per tenir una visió completa de l’efecte de la normativa”, va concloure. El líder d’UGT-FICA a Lleida, Xavier Perelló, va indicar que les empreses “s’estan posant les piles” però va alertar que “els problemes arribaran quan comenci la campanya de la fruita”. Cristina Rodríguez, secretària general de CCOO a Lleida, per la seua part, va insistir en la negociació com a via per adaptar el sistema de registre a les peculiaritats sectorials.